Les conclusions del Llibre Blanc del Consell Audiovisual de Catalunya

Un cop llegides les conclusions del Llibre Blanc, publicades per el Consell Audiovisual de Catalunya, he dut a terme un petit resum de cada una de les vint conclusions, ja que he considerat que totes son de rellevant importància per aquesta assignatura. Tot i això, m’he fomentat en tres per a definir la relació que existeix actualment entre les noves tecnologies i l’escola.
L’objectiu principal és potenciar l’atenció i la protecció dels infants i els adolescents en aquest entorn, i per això la majoria de les conclusions van encaminades cap aquesta direcció. Les conclusions les he resumir breument:

1. Els mitjans audiovisuals són un factor de socialització i també d’educació i formació de la infància.
2. L’entorn audiovisual és transformable i es pot adequar a les necessitats i valors socials.
3. Els valors de la industria no poden contradir els valors del civisme i la societat democràtica. Sobretot la televisió pública.
4. Responsabilitat compartida fruit del diàleg de totes les parts. ( família, infants, administració, mitjans audiovisuals...)
5. Alguns continguts poden ser caracteritzats com de risc per les conseqüències directes o indirectes que poden tenir.
6. El consum mediàtic creixent i abusiu pot tenir impacte negatiu a la població infantil. Sobretot per a les persones sòcioculturalment més vulnerables.
7. No tots els infants i els joves viuen en contextos familiars que asseguren una actitud adequada davant els mitjans audiovisuals.
8. El consum de mitjans audiovisuals és extens i intens, generalment sense cap control familiar.
9. Les famílies tenen molta part de responsabilitat, però no podran assumir-la si no tenen prou informació i tampoc si el sistema mediàtic no fa la tasca de protecció.
10. Prendre responsabilitats sobre els continguts que s’emeten a les franges horàries infantils.

11. Per a la indústria els infants són consumidors fàcils de manipular i es veuen afectats en les campanyes mediàtiques i publicitàries que acompanyen la programació televisiva.
12. Hi ha molt poca programació per a la infància i sovint es canvia per programacions dirigides cap als adults. La televisió catalana és l’única que té un canal dedicada únicament als infants i els joves.
13. Recuperar la vitalitat de la programació infantil a Catalunya.
14. No hi ha suport a la producció pròpia i la que s’adreça a la infància no correspon amb la voluntat de mantenir la identitat cultural.
15. La inversió privada i pública és molt escassa i la producció audiovisual i multimèdia educativa és força inexistent.
16. No hi ha cap canal públic educatiu.
17. Divorci entre la televisió i l’escola, degut als valors que transmet l’educació i que no es fomenten a través de la televisió.
18. Per superar els entrebancs existents necessitem una bona educació en comunicació audiovisual.
19. Implicació de l’administració. Potenciant la introducció d’un currículum oficial d’educació en comunicació.
20. Es necessària la investigació en educació i mitjans, que es potenciï i es coordinin, per aconseguir dades empíriques.

Desprès del petit resum fet de totes les conclusions, a continuació explicaré de forma més extensa les tres conclusions que considero més importants per a la relació entre l’escola i els mitjans audiovisuals. Relació que ha de millorar i que tots hem de treballar conjuntament per aconseguir-ho. Conclusions escollides:

1. 1. Els mitjans audiovisuals són un factor de socialització i també d’educació i formació de la infància.
Els nostres infants han nascut dins aquest nou món, en el qual els mitjans audiovisuals són de rellevant importància i formen part de la seva vida. Els utilitzen per a moltes coses del dia a dia, des de comunicar-se amb els companys, fins a buscar jocs d‘ordenador o fer treballs per a l’escola. Des de l’escola els hem d’educar per a la correcta utilització, creant infants crítics que siguin capaços de comprendre i expressar-se amb el llenguatge audiovisual.

2. 9. Les famílies tenen molta part de responsabilitat, però no podran assumir-la si no tenen prou informació i tampoc si el sistema mediàtic no fa la tasca de protecció.
A l’escola hem d’estar preparats per ajudar a les famílies que no poden ajudar als seus infants amb els mitjans audiovisuals. Els hem de proporcionar informació per tal de facilitar que ells pugin fer actuacions davant els mitjans que cada dia ocupen més hores dels nostres infants. Els hem de proporcionar recursos, però ells no tenen tota la responsabilitat, sinó que els mitjans audiovisuals han d’ajudar-los a través de la protecció i la creació de canals educatius.

3. 17. Divorci entre la televisió i l’escola, degut als valors que transmet l’educació i que no es fomenten a través de la televisió.
Actualment trobem a les escoles que encara hi ha una certa inèrcia cap a la pedagogia tradicional tal i com es diu en les mateixes conclusions. Aquesta pedagogia no dona mètodes al entorn audiovisual fet que dificulta l’entrada dels mitjans a l’aula. Apart, els infants passen moltes hores davant de la televisió o els altres mitjans audiovisuals i no deixa lloc per al estudi o el descans.

Neus activitat 4.1