El Parlament Europeu, va redactar unes petites recomanacions que tots els Països Europeus haurien de tindre en compte en el context de l’educació mediàtica i els mitjans audiovisuals. El principal reclam que fan és el de introduir una assignatura d’educació mediàtica dins les escoles europees, i que va ser aprovada amb 583 vots a favor, 23 en contra i 4 abstencions. Per tant, es busca introduir-la en tots els plans d’estudi i a tots els nivells de l’educació escolar.
He fet una petita síntesi en forma de punts, de totes les recomanacions que varen redactar:
Tots els infants han de tindre accés a internet.
Hem d’impulsar l’alfabetització mediàtica dels adults. Ja que ells han de tindre capacitat de comprendre i valorar críticament diferents aspectes dels mitjans de comunicació, així com saber filtrar la informació que reben a través de les dades i les imatges.
Aprofitar les oportunitats que ofereix l’era digital.
Creació de l’assignatura d’educació mediàtica i l’elaboració de productes mediàtics amb la participació d’alumnes i professors com a mesura de formació pràctica.
Importància de les noves tecnologies a les escoles d’educació especial, ja que sovint ajuda a les persones amb discapacitat a comunicar-se.
Millorar les infraestructures a les escoles per tal de que tots els alumnes tinguin accés als ordenadors.
Respectar els drets d’autor i els drets de la propietat intel·lectual. Informar sobre els drets de privacitat i de protecció de dades.
Accés a les tecnologies de la informació, per tal de que tots els ciutadans puguin tenir accés a una connexió de banda ampla a preus assequibles.
Crec que tots els punts comporten avantatges per a tota la població, ja que té en compte tots els aspectes que són necessaris per a poder avançar en el camí cap a la normalització dels mitjans audiovisuals. Tot i això, comporta molt temps i molts recursos econòmics poder fer tot el que es creu necessari i actualment la crisi econòmica no ens ajuda per a poder avançar.
La normalització dels mitjans audiovisuals és lenta i dificultosa, però és de rellevant importància que tots els Països Europeus tinguin en compte les diferents recomanacions, per tal de que cada cop més tots tinguem accés a aquestes tecnologies.
És evident que estem canviant contínuament de vida, i que els mitjans audiovisuals són un motor d’aquest canvi. La televisió i Internet, ens provoquen canvis a les nostres actituds socials i al nostre ritme de vida, però nosaltres hem de ser capaços de controlar aquets canvis i conèixer críticament tots aquets mitjans.
L’escola sembla que sigui una de les poques institucions que no es deixa influenciar per els nous corrents que els mitjans audiovisuals provoquen. La tendència que l’educació té cap a les metodologies més tradicionals no permeten l’entrada per la porta gran d’aquesta tipologia de recursos.
Tots hem de col·laborar a que entrin dins de l’escola els nous recursos i camins educatius, i ha de ser una de les inversions que el nostre País necessita en aquest moment. Hem de preparar als nostres infants i joves per tal de que ells mateixos puguin veure els mitjans audiovisuals de forma crítica i siguin capaços de seleccionar el que volen veure i el que no. Ells han de poder analitzar tota la informació que reben a través dels diferents canals, ja que no poden ser vulnerables davant els mitjans audiovisuals.
Proposen diferents línies d’actuació, deu en total, que creuen essencials.
Fer un projecte educatiu innovador que vagi destinat als nostres infants i joves per poder créixer entre els mitjans audiovisuals de forma crítica i sense ser vulnerables
Exigir que els centres tinguin una dotació tecnologia audiovisual per poder tant reproduir com produir documents mediàtics
Que es facin programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents, ja que ells han d’ajudar als infants i joves i a sí mateixos. Han de ser capaços de valorar fins a quin punt els mitjans audiovisuals també afecten la seva vida i els seus valors
Crear convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació, tant de l’àmbit públic com privat per a la creació de nous programes educatius que actualment són pràcticament inexistents
Crear material didàctic per a l’Educació en Comunicació
Incorporar professionals de la comunicació, ja que poden ser de molta utilitat sobretot en els processos d’alfabetització
Gran utilització i aprofitament dels diversos recursos infraestructurals de comunicació, que tot i que en tenim molts a les ciutats i els pobles, sovint passen desapercebuts
Tenir en compte la figura de l’educomunicador/a, per poder desplegar correctament l’Educació en Comunicació
Plantejar nous models comunicatius per poder obrir nous camins més eficaços
Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que ajudin a la cooperació entre les diferents institucions mediàtiques, educatives i familiars i que vetlli primordialment per els drets de infància i la joventut.
Un cop llegides les conclusions del Llibre Blanc, publicades per el Consell Audiovisual de Catalunya, he dut a terme un petit resum de cada una de les vint conclusions, ja que he considerat que totes son de rellevant importància per aquesta assignatura. Tot i això, m’he fomentat en tres per a definir la relació que existeix actualment entre les noves tecnologies i l’escola. L’objectiu principal és potenciar l’atenció i la protecció dels infants i els adolescents en aquest entorn, i per això la majoria de les conclusions van encaminades cap aquesta direcció. Les conclusions les he resumir breument:
1. Els mitjans audiovisuals són un factor de socialització i també d’educació i formació de la infància. 2. L’entorn audiovisual és transformable i es pot adequar a les necessitats i valors socials. 3. Els valors de la industria no poden contradir els valors del civisme i la societat democràtica. Sobretot la televisió pública. 4. Responsabilitat compartida fruit del diàleg de totes les parts. ( família, infants, administració, mitjans audiovisuals...) 5. Alguns continguts poden ser caracteritzats com de risc per les conseqüències directes o indirectes que poden tenir. 6. El consum mediàtic creixent i abusiu pot tenir impacte negatiu a la població infantil. Sobretot per a les persones sòcioculturalment més vulnerables. 7. No tots els infants i els joves viuen en contextos familiars que asseguren una actitud adequada davant els mitjans audiovisuals. 8. El consum de mitjans audiovisuals és extens i intens, generalment sense cap control familiar. 9. Les famílies tenen molta part de responsabilitat, però no podran assumir-la si no tenen prou informació i tampoc si el sistema mediàtic no fa la tasca de protecció. 10. Prendre responsabilitats sobre els continguts que s’emeten a les franges horàries infantils.
11. Per a la indústria els infants són consumidors fàcils de manipular i es veuen afectats en les campanyes mediàtiques i publicitàries que acompanyen la programació televisiva. 12. Hi ha molt poca programació per a la infància i sovint es canvia per programacions dirigides cap als adults. La televisió catalana és l’única que té un canal dedicada únicament als infants i els joves. 13. Recuperar la vitalitat de la programació infantil a Catalunya. 14. No hi ha suport a la producció pròpia i la que s’adreça a la infància no correspon amb la voluntat de mantenir la identitat cultural. 15. La inversió privada i pública és molt escassa i la producció audiovisual i multimèdia educativa és força inexistent. 16. No hi ha cap canal públic educatiu. 17. Divorci entre la televisió i l’escola, degut als valors que transmet l’educació i que no es fomenten a través de la televisió. 18. Per superar els entrebancs existents necessitem una bona educació en comunicació audiovisual. 19. Implicació de l’administració. Potenciant la introducció d’un currículum oficial d’educació en comunicació. 20. Es necessària la investigació en educació i mitjans, que es potenciï i es coordinin, per aconseguir dades empíriques.
Desprès del petit resum fet de totes les conclusions, a continuació explicaré de forma més extensa les tres conclusions que considero més importants per a la relació entre l’escola i els mitjans audiovisuals. Relació que ha de millorar i que tots hem de treballar conjuntament per aconseguir-ho. Conclusions escollides:
1. 1. Els mitjans audiovisuals són un factor de socialització i també d’educació i formació de la infància. Els nostres infants han nascut dins aquest nou món, en el qual els mitjans audiovisuals són de rellevant importància i formen part de la seva vida. Els utilitzen per a moltes coses del dia a dia, des de comunicar-se amb els companys, fins a buscar jocs d‘ordenador o fer treballs per a l’escola. Des de l’escola els hem d’educar per a la correcta utilització, creant infants crítics que siguin capaços de comprendre i expressar-se amb el llenguatge audiovisual.
2. 9. Les famílies tenen molta part de responsabilitat, però no podran assumir-la si no tenen prou informació i tampoc si el sistema mediàtic no fa la tasca de protecció. A l’escola hem d’estar preparats per ajudar a les famílies que no poden ajudar als seus infants amb els mitjans audiovisuals. Els hem de proporcionar informació per tal de facilitar que ells pugin fer actuacions davant els mitjans que cada dia ocupen més hores dels nostres infants. Els hem de proporcionar recursos, però ells no tenen tota la responsabilitat, sinó que els mitjans audiovisuals han d’ajudar-los a través de la protecció i la creació de canals educatius.
3. 17. Divorci entre la televisió i l’escola, degut als valors que transmet l’educació i que no es fomenten a través de la televisió. Actualment trobem a les escoles que encara hi ha una certa inèrcia cap a la pedagogia tradicional tal i com es diu en les mateixes conclusions. Aquesta pedagogia no dona mètodes al entorn audiovisual fet que dificulta l’entrada dels mitjans a l’aula. Apart, els infants passen moltes hores davant de la televisió o els altres mitjans audiovisuals i no deixa lloc per al estudi o el descans.
En el marc de l’assignatura, aquestes últimes setmanes l’Aina i jo, dues estudiants de Magisteri d’Educació Infantil de la Universitat Ramon Llull, hem fet un treball de recerca a partir d’una hipòtesi.
La hipòtesi que ens vàrem plantejar va ser que els joves d’entre 18 i 28 anys estudiants universitaris llegeixen més premsa escrita que els únicament treballadors. A partir d’aquí vàrem realitzar unes enquestes a 100 persones, i les conclusions a partir de les gràfiques varen ser:
CONCLUSIONS A PARTIR DE LES GRÀFIQUES
Desprès d’haver realitzat les enquestes a 100 persones, 50 treballadores i 50 estudiants, hem dut a terme un anàlisi de les gràfiques a partir de les respostes obtingudes.
Les enquestes han estat respostes majoritàriament, per un 39% per persones compreses entre els 22 i 24 anys, seguit d’un 32% d’edats compreses entre els 18 i els 21 anys, i finalment un 29% de persones en edats compreses entre els 25 i els 28 anys.
Les persones que han respost han estat principalment dones amb un 58% de les enquestes, mentre que els homes han significat un 42% del total. Cal dir que les persones han estat escollides tant estudiants com treballadors en un 50% cadascun, per poder comparar clarament els resultats obtinguts entre els dos grups.
Dels estudiants enquestats, s’han dividit els estudis universitaris en diversos grups, per poder generalitzar més els resultats. Per tant, en quant a ciències experimentals trobem un 4% de les persones, de ciències socials i jurídiques un 11%, de ciències de la salut un 7%, enginyeria i arquitectura un 6% i el grup majoritari ha estat arts i humanitats amb un 22% del total.
Per altra banda, els treballadors també han estat unificats en diferents grups segons el sector professional al qual estan involucrats actualment. Per tant, en quant al sector comercial i ventes trobem un 7%, disseny i art un 6%, educació i formació un 5%, finances i banca un 3%, informàtica i telecomunicacions un 7%, màrqueting un 2%, turisme i restauració un 4%, i els que han obtingut major resultat han estat administració i atenció al client , empatat amb recursos humans i sanitat, cadascun d’ells amb un 8% dels enquestats en total.
En quant al temps que les persones enquestades dediquen a llegir, la majoria de les persones enquestades, un 39%, han contestat que només el llegeixen de tant en tant, seguit d’un 18% que han respost que llegeixen el diari cada dia, i desprès trobem un empat entre les persones que llegeixen cada dia o les que només els caps de setmana que ocupen un 16% del total cadascun d’elles. Per finalitzar, la resposta que ha tingut menys vots ha estat la de dos o tres caps per setmana, amb un 11% del total.
A la següent pregunta, on es qüestionava als enquestat quines fonts utilitzaven per poder llegir premsa escrita, la majoria de les persones enquestades, amb un 39%, utilitzen els diaris, mentre que un 35% utilitza Internet per poder arribar a la premsa escrita. Les revistes han estat la font amb menys vots, amb un 16% del total de les persones que han respost aquesta pregunta.
Tot seguit, es va preguntar als enquestats quins diaris llegien normalment, per ordre de vots va sorgir com el més llegits la premsa gratuïta amb un 39% dels vots, seguit del diari La Vanguardia 31%, L’Avui 24%, la premsa esportiva 39%, El Periódico 21%, El Punt 14%, El País 13%,La Razón 10% i els menys votats han estat El Mundo 9% i ABC 8%, mentre que altres persones han contestat que llegeixen premsa com: Última Hora, El Segre i Nathional Geographic.
Per altra banda, a la pregunta de quanta estona dedicaven a la lectura, la gran majoria de les persones, un 64% han contestat que li dediquen uns 30 minuts o menys, un 25% que li dediquen de 30 a 60 minuts, i només un 11% han respost que li dediquen 60 minuts o més. En quant al lloc que trien per poder dur a terme aquesta lectura, la majoria de persones, un 35%, han respost que al transport públic, un 29% a casa, un 19% al bar i un 17 % a la feina.
Per tant, una vegada a analitzades totes les respostes, i tenint en compte la nostre pregunta inicial on ens plantejàvem que els joves d’entre 18 i 28 anys estudiants universitaris, llegeixen més que els que són únicament treballadors; afirmem que la nostra hipòtesis era encertada i que les respostes que hem obtingut d’aquestes 100 persones enquestades avalen la nostra afirmació.
Podem afirmar-la ja que un 79% de les persones que van respondre que llegien cada dia eren estudiants, mentre que el 89% dels treballadors van respondre que només llegeixen de tant en tant. Per altra banda, el 63% d’aquests últims van respondre que solen llegir premsa gratuïta i que li dediquen 30 minuts o menys, el 72%. I, en canvi, els estudiants van respondre que solen llegir diaris com La Vanguardia i El Periódico i que en un 89% hi dediquen de 30 a 60 minuts. Cal remarcar també, que els estudiants solen consultar la premsa a través d’Internet un 73%, i al contrari, els treballadors solen llegir el diari en un 64% al transport públic.
En quant a la diferencia dels valors que transmeten tant els mitjans de comunicació com l’escola, em centraré principalment en els anuncis que els mitjans de comunicació emeten a qualsevol hora del dia.Em centro principalment en ells ja que són els que tothom pot veure a qualsevol hora, en la majoria dels canals i en tots els mitjans de comunicació, tot i que són molt més cridaners en els mitjans que utilitzen el canal oral.
Per analitzar els anuncis, he fet com dos temes que considero que en els anuncis s’exploten desconsideradament i que es reprodueixen contínuament en contra dels valors que s’intenta ensenyar als alumnes a les escoles.
Per una banda, és el tractament sexista amb el qual es fan la majoria dels anuncis relacionats amb productes per la casa. És a dir com productes per netejar, rentar la roba... o diferents electrodomèstics. Un exemple és aquest anunci publicat aquest mateix any de la marca de detergent per a la roba Kalia:
Podem veure on tots els personatges són dones, i no hi ha cap home que intervingui durant l’anunci. Moltes vegades els homes només apareixen per vendre el producte a les dones, com per exemple l’anunci de la marca cillit bang:
Tot i això, algunes marques han començat a treballar per evitar aquestes diferencies de sexes que encara trobem en els anuncis, com per exemple l’anunci de la marca Ariel, on el personatge principal és un home.
Per altra banda, i com ja s’ha parlat des de sempre, és la imatge estereotipada d’home i de dona perfecte que tots els anuncis i tots els programes de televisió mostren a totes hores. Un perfil que molt poques persones tenen i que ha causat molts problemes a multitud d’adolescents que viuen obsessionats amb aquets models.
Li donem molta més importància al cos que no pas a com són les persones que ens envolten, i molts dels anuncis venen productes per aconseguir aquest cos. Des de les escoles s’intenta ensenyar als infants que em d’estimar i anar amb les persones per com són de caràcter i per les afinitats que tinguem amb ells, contràriament al bombardeig d’anuncis als quals estem acostumats diàriament.
Per exemple en aquest anunci d’una colònia molt coneguda:
Moltes vegades aquets perfils estereotipats van lligats al éxit amb les relacions personals, socials, laborals... que fan que encara sigui molt més dur per a les persones que no encaixen amb aquest perfil.
Tot i això, algunes marques intenten començar a sortir de les imatges estereotipades, com per exemple la marca de cosmètics Dove, que s’ha fet famosa principalment per els seus anuncis on surten dones pròximes a les dones que utilitzen i compren els cosmètics.
Tot i aquets petits avenços, encara queda molt per fer amb els anuncis, ja que poden afectar molt a les societats que estan creixent dia a dia. Però nosaltres mateixos hem de ser capaços de rebutjar segons quins anuncis veiem i de denunciar el que creiem que no és adecuat per a ningú.
En aquest anunci, es veuen al inici diferents persones soles en dormitoris decorats completament diferents. Posteriorment, es comencen a veure diferents parelles de edats completament diferents que van organitzant les habitacions per a dues persones. Un dels membres de la parella fa lloc al armari, al lavabo, porta caixes plenes de coses... i van canviant les habitacions. Desprès es veu a diferents parelles en diferents situacions, com una al lavabo mirant-se al mirall, un altre abraçant-se, un altre ballant...
Aspectes formals: tot succeeix en diferents espais com ara dormitoris o lavabos, que són tots de decoració molt diversa i amb personatges molt diferents. Els personatges tenen edats diferents, van vestits diferents, tenen estils diversos.. però tots tenen un punt en comú, que passen de viure sols a viure acompanyats.
Durant tot el anunci sona una cançó que va molt relacionada amb el que ens volen transmetre les imatges. La lletra que sona és la següent:
Yo me quedo para siempre con mi reina y su bandera, ya no hay fronteras, me dejaré llevar a ningún lugar.
No puedo vivir sin ti, no hay manera, no puedo estar sin ti, no hay manera.
Aquesta cançó té una lletra que és molt repetitiva i que s’enganxa amb facilitat a aquelles persones que veuen el anunci, i per tant fa que es recordi amb facilitat l’anunci que s’està emetent.
Aspectes del contingut: des del meu punt de vista, utilitzen situacions normals de la vida quotidiana per tal de que l’espectador s’acosti més al anunci, i tota la decoració del mateix és de la marca Ikea. Per tant, mentre nosaltres veiem la història de les parelles, aquesta marca ens ven diferents maneres d’organitzar i decorar les habitacions de casa nostra.
Transmet molta proximitat amb l’espectador, ja que el decorat és molt normal, i no surten decorats de luxe o molt exuberants. Apart, els personatges com que també son d’edats diferents, s’acosten a totes les edats que solen anar a comprar aquesta tenda.
Valoració personal:
Personalment l’anunci m’agrada molt, segurament per el que ja he dit abans de la proximitat amb el qual està enfocat. Apart, al estar enfocat a qualsevol edat, totes les persones que el veuen poden sentir la mateixa proximitat.
Un altre aspecte que m’agrada molt, es que les habitacions són normals així com els personatges, i no estan tots estereotipats com en la majoria dels anuncis que veiem diàriament. Les parelles són molt diferents, igual que els estils que hi podem veure.
Tot i això, desprès de veure’ls m’he fixat en que totes les parelles estan formades per un home i una dona, però no n’hi ha cap que estigui formada per dues persones del mateix sexe. Si volen ser tant pròxims també haurien de tindre en compte a aquestes parelles.
